MIL FLORS posa en evidència la necessitat social d’identificar i abordar, de manera comunitària, les violències masclistes i les desigualtats de gènere amb què convivim diàriament. És important no només visibilitzar les grans violències, sinó també aquestes petites desigualtats, ja que sovint es transformen ràpidament en formes de violència més evidents.

Així doncs, l’exposició MIL FLORS es concep com un espai de confort i suport on reflexionar plegades sobre com identificar la pressió social que sostenim les dones, sovint emmascarada, i alhora manifestar-nos amb l’objectiu de provocar un canvi personal i individual en cadascuna de les nostres experiències. Aquest canvi personal porta implícit un canvi social. Si aconseguim generar un entorn segur on abordar aquest procés a través de pràctiques artístiques comunitàries i participatives, el camí cap al canvi col·lectiu és possible.

L’exposició recull un conjunt de pràctiques desenvolupades al llarg del grau d’Arts a la UOC, així com algunes propostes emergents creades específicament en el marc d’aquest projecte final. El motor principal d’aquesta iniciativa és la voluntat de crear un espai segur des d’on abordar violències sovint silenciades, i oferir a les visitants la possibilitat de participar-hi activament, contribuint així a fer créixer l’exposició i permetent que evolucioni durant el seu recorregut.

A partir de referències, sobretot artístiques, vull donar veu a les dones que, des de fa temps, comuniquen i expressen el mateix que jo necessito dir a través de l’art. Faig lloc dins el treball a artistes i referents com; Silvia Federici, Virginie Despentes, Judith Herman, Brené Brown, Paula Rego i projectes com els performatius de Marina Abramović. La pràctica individual pot ser un gest aïllat i íntim, però per a mi és essencial establir vincles amb referents que comparteixin arguments i sensibilitats properes. Alhora, vull que la meva pràctica pugui esdevenir un espai compartit, que doni veu i lloc a aquelles dones que encara no han trobat camins per expressar-se.

Un altre dels objectius personals que he volgut treballar, i que ha centrat part de la meva recerca teòrica sobre el trauma i les seves conseqüències, és el d’alliberar-me de la culpa que sovint sentim les persones que hem viscut situacions d’abús o violència. Aquesta càrrega, que no ens pertoca, és una realitat molt present en moltes dones, sigui per experiències concretes o simplement pel fet de ser dones en una societat que ens imposa aquest pes.

Aquest interès personal ha influït tant les meves pràctiques com la direcció que ha pres la recerca al llarg d’aquest treball.

Així doncs, MIL FLORS recorre a treves d’un camí de flors, diferents projectes artístics que aborden un mateix tema, la violència estructural en vers la dona.  Aquests projectes que donen forma a l’exposició són: El crit de la guilla, Històries reals, La vida petita, Putes, meuca i Mil flors. També podeu trobar-los a www.mariagambus.com o al YouTube www.youtube.com/@mariagambus2253

L’exposició tindrà lloc a L’ESPAI 11 DE VIC durant el mes d’octubre del 2025.

Hi esteu convidades, desitjo molt que us agradi i si us ve de gust seguir-me per anar veient el que faig podeu trobar-me a Instagram @mariagambus.art

Maria Gambús